La mare

MARES...

Pensava.... quan mal fem els fills a les mares..... de vegades..... volen o sense voler....

Ignoratns, que fins que no ens toca ser mares, no ens adonem...

I el q està fet, ja està fet... no hi ha volta enrere, tan sols serveix d'aprenentatge, per procurar no tornar-hi.

Però....i si hi posem atenció...i si prenem consciència... i si ...i si...i si....

M'esgoten aquests " i si".....

Mai hauria pensat que l'amor per als fills de vegades fes tan mal, però es aquest mal el que em fa questionar-me: "i jo? què faig vers la mare?"..."quants petiments li dec haver provocat?"....i "que estic transmeten als meus fills?"

I aquí trobo la conexió, el vincle d'aquest projecte de vida...Aquí puc parar i reflexionar per comprendre el què he rebut i el què jo transmeto.

Es un pensament, un clic de consciència on tot de cop i volta té sentit...(guauuuu!!....el "sentit" del meu projecte de vida..hahaha...ho veieu...son moments de consciència, al mateix escriure, al mateix llegir....una paraula t'obre un món!!)

Fa molts anys que em dedico a esbrinar, buscar, comprendre i gestionar la importància de la familia...tot i així, segueixo dia a dia amb aquests moments de consciència brutals que capgiren la vida.

Gràcies infinites a la mare, a la seva ànima, on no puc fer res més que enmirallar-me, agrair i seguir.