Gràcies al fluir de la consciència

Des de les 3h de la matinada desperta...

El meu cap que no para de pensar...

I els ulls encara deixen anar llàgrimes...son més de les 5h...

Analitzo la meva història....Penso en el passat viscut i el futur imprevisible...No sé on paro, tan sols tinc aquest moment present...

I penso que amb totes les eines que tinc, ...per què ara això? Per què sembla que torni enrere? Què em queda pendent de resoldre?

I es aleshores quant a dintre meu ressona...."flueix, si ara toca això, doncs toca....flueix"...

I així m'he deixat sentir... des de els més propers fins els més llunyans...

He mirat la història de vida...quin moment actual estic vivint...i he anat tirant enrere...pensant en els fills...en el seu pare...en el viscut i el que ens ha portat fins aquí....en agrair-ho tot, ho bo i ho no tant bo...i tan sols puc agrair i deixar anar....

He pensat en els pares, en els avis i besavis....he recorregut els meus avantpassats i he agraït... perquè tan sols amb el reconeixement a tot el que han viscut, sigui com sigui, jo he arribat fins aquí.

Benvinguda Vida, benvinguts moments, benvinguda experiència...

Aquesta nit he sentit la serenor del reconeixement a mi mateixa...He sentit la coherència interna com mai....I em sento mereixedora de la infinita abundància que té l'univers per mi.

Gràcies per la Vida, faré tot el que estigui en les meves mans per que valgui la pena.